RSS és una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts.
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.
Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.
L'acrònim RSS es refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).
Tot i que els formats RSS existeixen des del Març de 1999, la icona RSS ("Feed-icon.svg") no es va usar àmpliament fins el 2005-2006.
dilluns, 18 d’abril del 2011
Canals de distribució de continguts multimèdia.
RSS és una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts.
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.
Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.
L'acrònim RSS es refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).
Tot i que els formats RSS existeixen des del Març de 1999, la icona RSS ("Feed-icon.svg") no es va usar àmpliament fins el 2005-2006.
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.
Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.
L'acrònim RSS es refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).
Tot i que els formats RSS existeixen des del Març de 1999, la icona RSS ("Feed-icon.svg") no es va usar àmpliament fins el 2005-2006.
Accés, descàrrega i intercanvi de programes i d'informació.
- ARES
L'ares és un client d'intercanvi d'arxius peer to peer per a buscar i descarregar tot tipus d'arxius. És capaç de descarregar un mateix fitxer de diverses fonts (si un mateix fitxer és compartit per diversos usuaris a la vegada) millorant així la velocitat de descàrrega en aquest cas. També posseeix cerca automàtica i permet reprendre descàrregues, dues opcions que conjuntes resulten idònies per completar descàrregues. El sistema que Ares fa ús per intercanviar arxius també es pot utilitzar com a servidor web, opció que està integrada en el programa al costat d'un sistema automàtic d'actualització de DNS. Ares es completa amb un reproductor d'àudio i vídeo integrat i la garantia de l'autor que assegura que està lliure de Spyware i publicitat.
- E-MULE
eMule, s'ha convertit avui en dia en un dels clients més populars, ha anat evolucionant gràcies a ser de codi obert i la col·laboració de centenars de programadors.
eMule te interessants funcions que faciliten el seu ús, com per exemple la captura directa d'e-links, un camp per actualitzar la llista de servidors, establir prioritats i moltes més funcions que aniràs descobrint amb el seu ús.
-SOULSEEK
Un gestor d'intercanvi d'arxius P2P que ofereix un gran nombre de resultats, multitud d'usuaris, xat, però 'Soulseek' Destaca sobretot per oferir música especialitzada, difícil de trobar a les botigues o escoltar per la ràdio.
Per a tots aquells que no coneguin 'Soulseek' comentar que es tracta d'un programa d'intercanvi de tot tipus d'arxius, encara que especialitzat en música "alternativa". Aquesta especialització impedeix que en 'Soulseek' també es pugui trobar música o arxius de qualsevol tipus, ja que el gestor dels directoris, 'Soulseek' permet compartir qualsevol tipus de fitxer.
-SHAREAZA
Shareaza és un client d'intercanvi d'arxius peer to peer amb el que, una vegada connectat a la xarxa Gnutella, podràs intercanviar tot tipus d'arxius. Aquesta colorista aplicació ofereix molt a canvi de molt poc; una descàrrega de gairebé mig megabyte.
Shareaza et lliura un sistema de recerca molt complet, oferint multitud d'opcions de cerca específiques per a cada un dels tipus d'arxius que permet descarregar (àudio, vídeo, aplicacions, imatges ,...).
La seva interfície és molt clara, funcional i informativa, mostrant multitud d'informació dels arxius, amb un encert ús de colors que aconsegueix que puguis assimilar tots aquestes dades amb facilitat, ajudant a triar la millor opció a descarregar.
És capaç de descarregar simultàniament de diverses persones per aconseguir una millor velocitat de descàrrega. Manté per separat els arxius complets dels parcials i els mou, a la carpeta complets, una vegada finalitzada la descàrrega.
L'ares és un client d'intercanvi d'arxius peer to peer per a buscar i descarregar tot tipus d'arxius. És capaç de descarregar un mateix fitxer de diverses fonts (si un mateix fitxer és compartit per diversos usuaris a la vegada) millorant així la velocitat de descàrrega en aquest cas. També posseeix cerca automàtica i permet reprendre descàrregues, dues opcions que conjuntes resulten idònies per completar descàrregues. El sistema que Ares fa ús per intercanviar arxius també es pot utilitzar com a servidor web, opció que està integrada en el programa al costat d'un sistema automàtic d'actualització de DNS. Ares es completa amb un reproductor d'àudio i vídeo integrat i la garantia de l'autor que assegura que està lliure de Spyware i publicitat.
- E-MULE
eMule, s'ha convertit avui en dia en un dels clients més populars, ha anat evolucionant gràcies a ser de codi obert i la col·laboració de centenars de programadors.
eMule te interessants funcions que faciliten el seu ús, com per exemple la captura directa d'e-links, un camp per actualitzar la llista de servidors, establir prioritats i moltes més funcions que aniràs descobrint amb el seu ús.
-SOULSEEK
Un gestor d'intercanvi d'arxius P2P que ofereix un gran nombre de resultats, multitud d'usuaris, xat, però 'Soulseek' Destaca sobretot per oferir música especialitzada, difícil de trobar a les botigues o escoltar per la ràdio.
Per a tots aquells que no coneguin 'Soulseek' comentar que es tracta d'un programa d'intercanvi de tot tipus d'arxius, encara que especialitzat en música "alternativa". Aquesta especialització impedeix que en 'Soulseek' també es pugui trobar música o arxius de qualsevol tipus, ja que el gestor dels directoris, 'Soulseek' permet compartir qualsevol tipus de fitxer.
-SHAREAZA
Shareaza és un client d'intercanvi d'arxius peer to peer amb el que, una vegada connectat a la xarxa Gnutella, podràs intercanviar tot tipus d'arxius. Aquesta colorista aplicació ofereix molt a canvi de molt poc; una descàrrega de gairebé mig megabyte.
Shareaza et lliura un sistema de recerca molt complet, oferint multitud d'opcions de cerca específiques per a cada un dels tipus d'arxius que permet descarregar (àudio, vídeo, aplicacions, imatges ,...).
La seva interfície és molt clara, funcional i informativa, mostrant multitud d'informació dels arxius, amb un encert ús de colors que aconsegueix que puguis assimilar tots aquestes dades amb facilitat, ajudant a triar la millor opció a descarregar.
És capaç de descarregar simultàniament de diverses persones per aconseguir una millor velocitat de descàrrega. Manté per separat els arxius complets dels parcials i els mou, a la carpeta complets, una vegada finalitzada la descàrrega.
Comunitat Virtual
Les comunitats virtuals, cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l'espai físic. En el marc d'Internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals. Es gestionada per un responsable de comunitat o Community manager.
Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.
Quant al terme "comunitat virtual" s'hauria de fer un aclariment: la "virtualitat" està a l'espai, ja que els cibergrups no ocupen (com tals) un lloc a l'espai físic. A la seva conformació no s'utilitza la categoria de "distància". L'espai es construeix a la consciència dels seus individus i les distàncies físiques entre els seus membres son irrellevants per a la seva formació. Al ciberespai la globalització no constitueix un concepte sinó una experiència. Així doncs, la "virtualitat" està a aquesta creació mental de l'espai, no a les seves relacione, aquestes no estan generades per ordinador, sinó mediatitzades i son tan "reals" (o més) que les viscudes al món físic. A més, les estructures relacionals es mantenen al ciberespai encara que aquest muti:
Una comunitat virtual segons Finquelievich (2000) es podria definir com una "Xarxa Social Sostinguda Per Computador". Una altra definició de comunitat virtual es la de Rheingold (1996). Per a ell, serien "agregats socials que sorgeixen de la xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme aquestes discussions públiques durant un temps suficient, amb suficients sentiments humans com per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic".
Per una altra banda, segons proposen Lameiro i Sánchez (1984), la formació i característiques específiques d'aquests grups són:
-Es formen en principi per la curiositat dels seus individus vers el nou concepte de "ciberespai"
-Els individus es condueixen a les relacions amb iguals per temes d'afinitat
-Es mantenen pels vincles afectius
-La inestabilitat i la tendència a la dissolució és constant.
A més, es podria proposar alguna característica més com:
La participació activa de l'individu és indispensable (l'usuari que no es comunica simplement "no existeix", no forma part d'aquesta comunitat virtual. El fet de no escriure un missatge, de no expressar-se provoca que l'usuari "no estigui allí".)
L'emergència de certes normes consensuades de conducta i identitat que marquen les pautes en les relaciones socials mantingudes a través de la Comunicació Mediatitzada per Computador.
Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.
Quant al terme "comunitat virtual" s'hauria de fer un aclariment: la "virtualitat" està a l'espai, ja que els cibergrups no ocupen (com tals) un lloc a l'espai físic. A la seva conformació no s'utilitza la categoria de "distància". L'espai es construeix a la consciència dels seus individus i les distàncies físiques entre els seus membres son irrellevants per a la seva formació. Al ciberespai la globalització no constitueix un concepte sinó una experiència. Així doncs, la "virtualitat" està a aquesta creació mental de l'espai, no a les seves relacione, aquestes no estan generades per ordinador, sinó mediatitzades i son tan "reals" (o més) que les viscudes al món físic. A més, les estructures relacionals es mantenen al ciberespai encara que aquest muti:
Una comunitat virtual segons Finquelievich (2000) es podria definir com una "Xarxa Social Sostinguda Per Computador". Una altra definició de comunitat virtual es la de Rheingold (1996). Per a ell, serien "agregats socials que sorgeixen de la xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme aquestes discussions públiques durant un temps suficient, amb suficients sentiments humans com per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic".
Per una altra banda, segons proposen Lameiro i Sánchez (1984), la formació i característiques específiques d'aquests grups són:
-Es formen en principi per la curiositat dels seus individus vers el nou concepte de "ciberespai"
-Els individus es condueixen a les relacions amb iguals per temes d'afinitat
-Es mantenen pels vincles afectius
-La inestabilitat i la tendència a la dissolució és constant.
A més, es podria proposar alguna característica més com:
La participació activa de l'individu és indispensable (l'usuari que no es comunica simplement "no existeix", no forma part d'aquesta comunitat virtual. El fet de no escriure un missatge, de no expressar-se provoca que l'usuari "no estigui allí".)
L'emergència de certes normes consensuades de conducta i identitat que marquen les pautes en les relaciones socials mantingudes a través de la Comunicació Mediatitzada per Computador.
Eines de participació i col·laboració
- Les Wikis.
Un wiki és un lloc web les pàgines poden ser editades per múltiples voluntaris a través del navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen. Els textos o "pàgines wiki» tenen títols únics. Si s'escriu el títol d'una «pàgina wiki» en algun lloc del wiki entre dobles claudàtors (...), es converteix en un "enllaç web" a la pàgina wiki. En una pàgina sobre «alpinisme», per exemple, pot haver-hi una paraula com «piolet" o "brúixola" que estigui marcada com a paraula pertanyent a un títol de pàgina wiki.
-Els Blogs.
Un bloc, o en espanyol també una bitàcola, és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un o diversos autors, apareixent primer el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que crea pertinent. El nom missatge és basat en els quaderns de bitàcola, quaderns de viatge que s'utilitzaven en els vaixells per a relatar al desenvolupament del viatge i que es guardaven a la bitàcola. Encara que el nom s'ha popularitzat en els últims anys arran de la seva utilització en diferents àmbits, el quadern de treball o bitàcola ha estat utilitzat des de sempre.
-Els Fòrums.
Un fòrum o fòrum de discussió a Internet és una eina de comunicació asíncrona en grup, coneguda també com a conferència electrònica. El funcionament és molt semblant al de les llistes de distribució o de correu electrònic, però en aquest cas, per a participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el fòrum. Els missatges no es transfereixen directament a l'ordinador de l'usuari, com succeeix amb el correu electrònic, sinó que l'usuari treballa directament en l'aplicació de fòrum, accedint-hi mitjançant una clau d'accés.
La funció fonamental dels fòrums és que permet el debat i l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, encara que poden tenir altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar dubtes, facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web, o acumular enllaços recomanats sobre un tema.
-Els Xats.
Un xat (de l'anglès chat, "xerrar") o tertúlia és un recurs de comunicació en temps real. Xatejar és realitzar una tertúlia mitjançant Internet entre dues o més persones.La paraula Xat agrupa tots els protocols que compleixen la funció de comunicar dues o més persones, dins d'aquests hi han els clients de xat, com per exemple el XChat, el Konversation o el Chatzilla (el client de Mozilla/Seamonkey) o el mIRC; aquests usen el protocol IRC, que significa Internet Relay Chat. Altres protocols diferents però agrupats en el que és la missatgeria instantània són el XMPP/Jabber, el MSN Messenger, el Yahoo! Messenger o l'ICQ entre els més coneguts, o també el servei SMS de telefonia mòbil. Actualment orkut de Google té un servei de XAT en línea.També es pot incloure aquí el peer-to-peer. És molt usat, a més, el mètode webchat, que no és altra cosa que enviar i rebre missatges per una pàgina web dinàmica, gràcies al protocol IRC si es tracta d'un applet de Java o a altres com AJAX o Adobe_Flash.
-La missatgeria instantània.
La missatgeria instantània (IM) és un sistema que permet intercanviar missatges entre dues o més persones en temps real, utilitzant una xarxa de comunicacions, com Internet.
En els primers programes de missatgeria instantània, cada lletra era enviada despres d'escriure-la, d'aquesta manera les correccions dels errors també es veien en temps real. Això feia que les conversas semblessin més una conversa telefònica que un intercanvi de text. En els programes actuals, habitualment, s'envia cada frase de text un cop l'hem acabat d'escrire-la. A més a més en alguns, també es permet deixar missatges, encara que l'altre part no estigui connectada(estil contestador automàtic). Un altre funció que tenen molts serveis és, la possibilitat d'enviar-se fitxers.
El funcionament és molt senzill: tenim una llista de contactes (adreces de correu vàlides), als que hem autoritzat que sàpiguen el nostre estat (connectat, desconnectat, ocupat, enfeinat, ...), encara que podem falsejar-lo. Llavors en aquesta llista de contactes podem obrir una finestra de conversa amb els que estiguin disponibles.
Els clients de missatgeria instantània més utilitzats són ICQ, Yahoo! Messenger, Windows Live Messenger, Pidgin, AIM (AOL Instant Messenger) i Google Talk (que usa el protocol obert XMPP). Aquests serveis han heretat algunes idees del vell, tot i que encara popular, sistema de conversa IRC. Cadascun d'aquests missatgers permet enviar i rebre missatges d'altres usuaris utilitzant els mateixos software clients, però, darrerament han aparegut alguns clients de missatgeries que ofereixen la possibilitat de connectar-se a diverses xarxes alhora (encara que necessiten registrar un usuari diferent en cadascuna d'elles). També existeixen programes que ofereixen la possibilitat de connectar-te a diversos comptes d'usuari al mateix temps com aMSN.
L'última generació dels programes de missatgeria ens permet fer coses com ara fer servir webcam, micròfon, o compartir jocs i aplicacions.
Un wiki és un lloc web les pàgines poden ser editades per múltiples voluntaris a través del navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen. Els textos o "pàgines wiki» tenen títols únics. Si s'escriu el títol d'una «pàgina wiki» en algun lloc del wiki entre dobles claudàtors (...), es converteix en un "enllaç web" a la pàgina wiki. En una pàgina sobre «alpinisme», per exemple, pot haver-hi una paraula com «piolet" o "brúixola" que estigui marcada com a paraula pertanyent a un títol de pàgina wiki.
-Els Blogs.
Un bloc, o en espanyol també una bitàcola, és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un o diversos autors, apareixent primer el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que crea pertinent. El nom missatge és basat en els quaderns de bitàcola, quaderns de viatge que s'utilitzaven en els vaixells per a relatar al desenvolupament del viatge i que es guardaven a la bitàcola. Encara que el nom s'ha popularitzat en els últims anys arran de la seva utilització en diferents àmbits, el quadern de treball o bitàcola ha estat utilitzat des de sempre.
-Els Fòrums.
Un fòrum o fòrum de discussió a Internet és una eina de comunicació asíncrona en grup, coneguda també com a conferència electrònica. El funcionament és molt semblant al de les llistes de distribució o de correu electrònic, però en aquest cas, per a participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el fòrum. Els missatges no es transfereixen directament a l'ordinador de l'usuari, com succeeix amb el correu electrònic, sinó que l'usuari treballa directament en l'aplicació de fòrum, accedint-hi mitjançant una clau d'accés.
La funció fonamental dels fòrums és que permet el debat i l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, encara que poden tenir altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar dubtes, facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web, o acumular enllaços recomanats sobre un tema.
-Els Xats.
Un xat (de l'anglès chat, "xerrar") o tertúlia és un recurs de comunicació en temps real. Xatejar és realitzar una tertúlia mitjançant Internet entre dues o més persones.La paraula Xat agrupa tots els protocols que compleixen la funció de comunicar dues o més persones, dins d'aquests hi han els clients de xat, com per exemple el XChat, el Konversation o el Chatzilla (el client de Mozilla/Seamonkey) o el mIRC; aquests usen el protocol IRC, que significa Internet Relay Chat. Altres protocols diferents però agrupats en el que és la missatgeria instantània són el XMPP/Jabber, el MSN Messenger, el Yahoo! Messenger o l'ICQ entre els més coneguts, o també el servei SMS de telefonia mòbil. Actualment orkut de Google té un servei de XAT en línea.També es pot incloure aquí el peer-to-peer. És molt usat, a més, el mètode webchat, que no és altra cosa que enviar i rebre missatges per una pàgina web dinàmica, gràcies al protocol IRC si es tracta d'un applet de Java o a altres com AJAX o Adobe_Flash.
-La missatgeria instantània.
La missatgeria instantània (IM) és un sistema que permet intercanviar missatges entre dues o més persones en temps real, utilitzant una xarxa de comunicacions, com Internet.
En els primers programes de missatgeria instantània, cada lletra era enviada despres d'escriure-la, d'aquesta manera les correccions dels errors també es veien en temps real. Això feia que les conversas semblessin més una conversa telefònica que un intercanvi de text. En els programes actuals, habitualment, s'envia cada frase de text un cop l'hem acabat d'escrire-la. A més a més en alguns, també es permet deixar missatges, encara que l'altre part no estigui connectada(estil contestador automàtic). Un altre funció que tenen molts serveis és, la possibilitat d'enviar-se fitxers.
El funcionament és molt senzill: tenim una llista de contactes (adreces de correu vàlides), als que hem autoritzat que sàpiguen el nostre estat (connectat, desconnectat, ocupat, enfeinat, ...), encara que podem falsejar-lo. Llavors en aquesta llista de contactes podem obrir una finestra de conversa amb els que estiguin disponibles.
Els clients de missatgeria instantània més utilitzats són ICQ, Yahoo! Messenger, Windows Live Messenger, Pidgin, AIM (AOL Instant Messenger) i Google Talk (que usa el protocol obert XMPP). Aquests serveis han heretat algunes idees del vell, tot i que encara popular, sistema de conversa IRC. Cadascun d'aquests missatgers permet enviar i rebre missatges d'altres usuaris utilitzant els mateixos software clients, però, darrerament han aparegut alguns clients de missatgeries que ofereixen la possibilitat de connectar-se a diverses xarxes alhora (encara que necessiten registrar un usuari diferent en cadascuna d'elles). També existeixen programes que ofereixen la possibilitat de connectar-te a diversos comptes d'usuari al mateix temps com aMSN.
L'última generació dels programes de missatgeria ens permet fer coses com ara fer servir webcam, micròfon, o compartir jocs i aplicacions.
El programari lliure: Les xarxes socials i els drets d'autor.
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.
A què afecta?
Els drets d'autor protegeixen "obres originals" que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible. La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:
-obres literàries
-obres musicals, incloent-hi la lletra
-obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical
-pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres àudiovisuals
-gravacions sonores
-obres arquitectòniques
Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia. Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a "obra literària"; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."
-obres literàries
-obres musicals, incloent-hi la lletra
-obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical
-pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres àudiovisuals
-gravacions sonores
-obres arquitectòniques
Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia. Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a "obra literària"; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
