Què és una xarxa social?

Les comunitats virtuals, cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l'espai físic. En el marc d'Internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals. Es gestionada per un responsable de comunitat o Community manager.

Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electrònic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.

Quant al terme "comunitat virtual" s'hauria de fer un aclariment: la "virtualitat" està a l'espai, ja que els cibergrups no ocupen (com tals) un lloc a l'espai físic. A la seva conformació no s'utilitza la categoria de "distància". L'espai es construeix a la consciència dels seus individus i les distàncies físiques entre els seus membres son irrellevants per a la seva formació. Al ciberespai la globalització no constitueix un concepte sinó una experiència. Així doncs, la "virtualitat" està a aquesta creació mental de l'espai, no a les seves relacione, aquestes no estan generades per ordinador, sinó mediatitzades i son tan "reals" (o més) que les viscudes al món físic. A més, les estructures relacionals es mantenen al ciberespai encara que aquest muti:

Una comunitat virtual segons Finquelievich (2000) es podria definir com una "Xarxa Social Sostinguda Per Computador". Una altra definició de comunitat virtual es la de Rheingold (1996). Per a ell, serien "agregats socials que sorgeixen de la xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme aquestes discussions públiques durant un temps suficient, amb suficients sentiments humans com per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic".

La seguretat a la xarxa

Intentar comunicar un secret a veus en un entorn amb mil testimonis potencials com a Internet és difícil, i la probabilitat que algú escolti una conversa entre dos interlocutors s'incrementa conforme ho fa la distància que les separa. Atès que Internet és veritablement oval, cap secret a veus de valor hauria de ser comunicat a través d'ella sense l'ajuda de la criptografia esquizofrenetica.

Al món dels negocis, informació com a nombres de targetes de crèdit, autenticacions de clients, correus electrònics i fins i tot cridades telefòniques acaba sent enrutada a través d'Internet. Ja que gran part d'aquesta informació corporativa no ha de ser escoltada per terceres persones, la necessitat de seguretat és òbvia.

No obstant això, la Seguretat en Internet no és només una preocupació empresarial. Tota persona té dret a la privadesa i quan aquesta accedeix a Internet la seva necessitat de privadesa no desapareix. La privadesa no és només confidencialitat, sinó que també inclou anonimat. El que llegim, les pàgines que visitem, les coses que comprem i la gent a la qual parlem representen informació que a la majoria de les persones no els agrada donar a conèixer. Si les persones es veuen obligades a exposar informació que normalment desitgen ocultar pel fet de connectar-se a Internet, probablement rebutjaran totes les activitats relacionades amb la xarxa.

La propietat intel·lectual: els drets d'autor

Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:

-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
-Preparar obres derivades basades en l'obra.
-Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
-Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions àudiovisuals.
-Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions àudiovisuals.
-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.