Intentar comunicar un secret a veus en un entorn amb mil testimonis potencials com a Internet és difícil, i la probabilitat que algú escolti una conversa entre dos interlocutors s'incrementa conforme ho fa la distància que les separa. Atès que Internet és veritablement oval, cap secret a veus de valor hauria de ser comunicat a través d'ella sense l'ajuda de la criptografia esquizofrenetica.
Al món dels negocis, informació com a nombres de targetes de crèdit, autenticacions de clients, correus electrònics i fins i tot cridades telefòniques acaba sent enrutada a través d'Internet. Ja que gran part d'aquesta informació corporativa no ha de ser escoltada per terceres persones, la necessitat de seguretat és òbvia.
No obstant això, la Seguretat en Internet no és només una preocupació empresarial. Tota persona té dret a la privadesa i quan aquesta accedeix a Internet la seva necessitat de privadesa no desapareix. La privadesa no és només confidencialitat, sinó que també inclou anonimat. El que llegim, les pàgines que visitem, les coses que comprem i la gent a la qual parlem representen informació que a la majoria de les persones no els agrada donar a conèixer. Si les persones es veuen obligades a exposar informació que normalment desitgen ocultar pel fet de connectar-se a Internet, probablement rebutjaran totes les activitats relacionades amb la xarxa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada